PATOLOGIA DUAL (Lluitant contra el doble estigma)

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La Patologia Dual és un terme que s’aplica per designar l’existència simultània d’un trastorn addictiu i un trastorn mentalen una mateixa persona.
Almenys el 70% dels pacients addictes pateix una alteració psiquiàtrica i es calcula que al voltant del 41% de les persones amb malaltia psiquiàtrica té problemes amb l’abús de substàncies.
Quan el Trastorn psiquiàtric és el Trastorn primari: La conducta de consum de substàncies pot considerar-se una forma d’automedicació per al trastorn psiquiàtric. Conseqüència d’això és que els individus amb uns trastorns psiquiàtrics determinats escullen amb freqüència i, de manera preferent, substàncies concretes que eliminen o alleugen una determinada simptomatologia. El consum de substàncies pot constituir un mecanisme d’afrontament, encara que aquest pugui ser desadaptatiu. Els símptomes d’un trastorn psiquiàtric poden convertir-se en factors de risc per al desenvolupament d’una dependència de substàncies.
Quan el Trastorn per ús de substàncies és el Trastorn primari: Les seqüeles psiquiàtriques poden presentar-se associades a les manifestacions agudes de la intoxicació, associades a les manifestacions agudes de l’abstinència o associades a un consum sostingut de la substància. En els dos primers contextos, apareixen símptomes psiquiàtrics puntuals durant el consum o retirada de la substància. Es tracta de conjunts de símptomes psiquiàtrics que donen lloc al diagnòstic d’una síndrome mental transitori induït per la relació amb la substància. Aquest element no hauria, al nostre parer, ser entès com a constitutiu d’un quadre dual. El tercer context fa referència a síndromes psiquiàtrics produïts pels efectes permanents, a nivell funcional o estructural, de la substància en el SNC. Aquest consum prolongat pot ocasionar una alteració permanent del SNC, que dóna com a resultat una síndrome psiquiàtric que persisteix molt temps després de desaparèixer les manifestacions agudes de l’ús de la substància.
Un diagnòstic psicopatològic dimensional i longitudinal és crític per assegurar tractaments adequats i eficaços. El tractament integrat és més eficaç que els tractaments en paral·lel o seqüencials i cal que inclogui la vessant tant social, com psicològica com farmacèutica o mèdica             

Les persones amb patologia dual representen un repte terapèutic tant a títol individual, com per als sistemes sanitaris que han de fer front a pacients complexes que es belluguen a cavall entre dues xarxes assistencials diferenciades i malauradament en molts casos excloents  (la xarxa d’atenció a les drogodependències i la xarxa de salut mental).