Quan el sexe deixa de ser plaent

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Entre el 6 i el 8% de la població catalana és addicta al sexe, segons un estudi del departament de psiquiatria de l’Institut Dexeus, que també conclou que aquesta psicopatologia es presenta més en homes (85% dels casos) que en dones (15%).

Ser sexualment actiu, tenir fantasies sexuals, masturbar-se de manera regular, mirar pornografia per excitar-se, llegir llibres eròtics… no és un indicador per si mateix d’addicció al sexe. Podríem parlar d’addicció quan les ganes de practicar sexe es converteixen en l’eix central de la nostra vida quotidiana i ens impedeixen desenvolupar-nos en el nostre dia a dia amb normalitat La persona que porta una vida sexual activa està satisfeta amb si mateixa, cosa que no passa amb la persona addicte, que sovint busca l’encontre sexual, ja no per sentir plaer, si no per reduir momentàniament el malestar i l’ansietat.
Algunes de les característiques que defineixen l’addicció al sexe són:
  1. Existeix un excés de desitjos, fantasies i conductes sexuals no controlades, allunyades de la relació de parella.
  2. L’activitat sexual va obsessionant la vida de la persona, la conducta comença a ser menys satisfactòria i s’acaba convertint en una cosa repetitiva, precipitada i amb pensaments i fantasies obsessives.
  3. La conducta es transforma en ansiosa, apareix la tensió, la preocupació, la irritabilitat i els primers esforços per reduir o controlar l’activitat, que acaben per fracassar.
  4. La conducta sexual s’acaba convertint en una mera urgència biològica irreprimible, amb un únic objectiu de penetració/ejaculació. Així, la percepció de plaer disminueix
  5. Els encontres sexuals solen ser múltiples, ràpids i casuals, sense espai per a la comunicació i la tendresa.
  6. Habitualment es freqüenten prostíbuls, s’utilitzen línies eròtiques, etc. (sexualitat comprada).
  7. Apareixen les mentides i l’allunyament dels seus éssers estimats.
  8. Apareix sentiment de culpa i remordiments. La vida sexual es viu en secret i amb culpa.
  9. Incapacitat per a controlar el comportament, tot i que perjudiqui.
  10. La dependència pot portar a abandonar les obligacions familiars, socials i laborals.
Aquest comportament interfereix per tant greument en la vida quotidiana de la persona, produint conseqüències negatives a:
  • Nivell físic: malalties de transmissió sexual, síndrome d’abstinència (mals de cap, tremolors, insomni, nerviosisme…), etc.
  • Nivell psicològic: experimenten sentiments de culpa i vergonya, solitud, patiment, l’autoestima disminueix, etc.
  • Nivell familiar i conjugal: pèrdua de la família, incapacitat per a mantenir una relació afectiva duradora, solen haver ruptures matrimonials, etc.
  • Nivell social: poden perdre el treball, el seu estatus socioeconòmic pot disminuir, etc.
Com a addicció que és, també l’abordem des de l’Associaicó Alba, ajudant a la persona a prendre consciència del seu patró de conducta no saludable i treballant amb la persona perquè pugui viure la seva sexualitat amb llibertat de nou i benestar.