PSICOFÀRMACS

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Són medicaments que s’utilitzen per tal de reduir l’ansietat (ansiolítics) o per induir el son (hipnòtics), com ara les benzodiazepines. És necessari fer-ne ús amb control mèdic, i no barrejar-los amb begudes alcohòliques o medicaments depressors del sistema nerviós (com ara alguns analgèsics o antial·lèrgics), ja que se’n potencien els efectes.

En línies generals, depenent del fàrmac i de la dosi poden actuar com ansiolítics (disminuint el nivell d’ansietat o controlant una crisi d’angoixa, per exemple) o com a hipnòtics (quan s’administren abans d’anar a dormir).
Alguns d’aquests fàrmacs també es poden utilitzar per a altres problemes mèdics com les contractures musculars o l’epilèpsia.
El consum d’ansiolítics i/o hipnòtics a dosis més altes del que la persona necessita pot provocar somnolència, dèficits de memòria o manca de coordinació motora.
En dosis molt elevades, sobretot si es combinen amb altres depressors del sistema nerviós com per exemple l’alcohol, aquests fàrmacs poden provocar una disminució greu de la capacitat de reacció, reducció en el ritme de la respiració (depressió respiratòria) i, fins i tot, en alguns casos induir un estat de coma o la mort.
El consum sense control mèdic durant un temps prolongat pot induir l’aparició de tolerància als efectes (pèrdua d’eficàcia) i de dependència. Per això, si s’interromp el consum o es redueix la dosi bruscament després d’una utilització prolongada, poden aparèixer símptomes d’abstinència que poden ser greus en funció, entre d’altres factors, de la dosi i del temps que s’hagi estat consumint el fàrmac.
Recordeu que aquests medicaments us poden ajudar a trobar-vos millor però és necessari fer-ne ús amb control mèdic, i no barrejar-los amb begudes alcohòliques o medicaments depressors del sistema nerviós (com ara alguns analgèsics o antial·lèrgics), ja que se’n potencien els efectes.

Si creus que tens problemes d’addicció amb les pastilles de prescripció mèdica
demana ajuda professional .


Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845
Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

Quan el sexe deixa de ser plaent

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Entre el 6 i el 8% de la població catalana és addicta al sexe, segons un estudi del departament de psiquiatria de l’Institut Dexeus, que també conclou que aquesta psicopatologia es presenta més en homes (85% dels casos) que en dones (15%).

Ser sexualment actiu, tenir fantasies sexuals, masturbar-se de manera regular, mirar pornografia per excitar-se, llegir llibres eròtics… no és un indicador per si mateix d’addicció al sexe. Podríem parlar d’addicció quan les ganes de practicar sexe es converteixen en l’eix central de la nostra vida quotidiana i ens impedeixen desenvolupar-nos en el nostre dia a dia amb normalitat La persona que porta una vida sexual activa està satisfeta amb si mateixa, cosa que no passa amb la persona addicte, que sovint busca l’encontre sexual, ja no per sentir plaer, si no per reduir momentàniament el malestar i l’ansietat.
Algunes de les característiques que defineixen l’addicció al sexe són:
  1. Existeix un excés de desitjos, fantasies i conductes sexuals no controlades, allunyades de la relació de parella.
  2. L’activitat sexual va obsessionant la vida de la persona, la conducta comença a ser menys satisfactòria i s’acaba convertint en una cosa repetitiva, precipitada i amb pensaments i fantasies obsessives.
  3. La conducta es transforma en ansiosa, apareix la tensió, la preocupació, la irritabilitat i els primers esforços per reduir o controlar l’activitat, que acaben per fracassar.
  4. La conducta sexual s’acaba convertint en una mera urgència biològica irreprimible, amb un únic objectiu de penetració/ejaculació. Així, la percepció de plaer disminueix
  5. Els encontres sexuals solen ser múltiples, ràpids i casuals, sense espai per a la comunicació i la tendresa.
  6. Habitualment es freqüenten prostíbuls, s’utilitzen línies eròtiques, etc. (sexualitat comprada).
  7. Apareixen les mentides i l’allunyament dels seus éssers estimats.
  8. Apareix sentiment de culpa i remordiments. La vida sexual es viu en secret i amb culpa.
  9. Incapacitat per a controlar el comportament, tot i que perjudiqui.
  10. La dependència pot portar a abandonar les obligacions familiars, socials i laborals.
Aquest comportament interfereix per tant greument en la vida quotidiana de la persona, produint conseqüències negatives a:
  • Nivell físic: malalties de transmissió sexual, síndrome d’abstinència (mals de cap, tremolors, insomni, nerviosisme…), etc.
  • Nivell psicològic: experimenten sentiments de culpa i vergonya, solitud, patiment, l’autoestima disminueix, etc.
  • Nivell familiar i conjugal: pèrdua de la família, incapacitat per a mantenir una relació afectiva duradora, solen haver ruptures matrimonials, etc.
  • Nivell social: poden perdre el treball, el seu estatus socioeconòmic pot disminuir, etc.
Com a addicció que és, també l’abordem des de l’Associaicó Alba, ajudant a la persona a prendre consciència del seu patró de conducta no saludable i treballant amb la persona perquè pugui viure la seva sexualitat amb llibertat de nou i benestar.

Que és una addicció?

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Segons l’organització Mundial de la Salut (OMS) és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació.
Es caracteritza per un conjunt de signes i símptomes, amb els que s’involucren factors biològics, genètics, psicològics i socials. És una malaltia progressiva i fatal, caracteritzada pels episodis continus de descontrol, distorsions del pensament i negació davant la malaltia.
Per poder parlar de dependència física i psicològica les persones presenten tres o més dels següents criteris en un període de 12 mesos:
  1. Fort desig o necessitat de consumir la substància o realitzar la conducta(addició).
  2. Dificultats per controlar el consum o conducta.
  3. Síndrome d’abstinència en interrompre o reduir el consum (consisteix en diverses alteracions psíquiques. neguit, insomni, irritabilitat… i físiques: suors, tremolors, nàusees… que apareixen després d’unes quantes hores de no prendre la droga. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir-ne el consum).
  4. Tolerància (el cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell, i per això no els percep. Quan això passa, la persona necessita cada vegada més quantitat de substància per tal de notar els efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites).
  5. Abandonament progressiu d’interessos aliens a la conducta addictiva (augmentar el temps en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància o la conducta)
  6. Persistència en l’ús de la substància o conducta encara que es perceben de manera clara els efectes perjudicials de l’addicció.

Patrons de consum o conducta:

1. Ús

El compromís amb la droga o conducta és baix. Es consumeix o realitza la conducta en moments puntuals. No existeix deteriorament laboral, social o familiar. El consumidor només busca un canvi de sensacions.

2. Abús 

L’ús es fa de manera regular casi totes les setmanes i existeixen episodis d’intoxicació. La substància o la conducta va dirigint progressivament la vida, es presenta deteriorament acadèmic, laboral, social i familiar. L’estat d’ànim es canviant.

3. Addicció

La relació amb els amics i els familiars es trenca, apareixen dificultats acadèmiques i laborals. La recerca de la substància o la realització de la conducta es fa de manera compulsiva. És difícil l’abstinència de la substància o el parar de fer la conducta. Hi ha compromís orgànic. Hi ha conductes de risc: sexe sense protecció, ús de varies substàncies a la vegada, accidents automobilístics, fluctuació emocional, violència…

Si creus que tens problemes d’algun tipus d’addicció demana ajuda a l’Associació ALBA.

Disposem del MILLOR equip terapèutic especialitzat en addiccions!

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845
Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

COCAÏNA

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La cocaïna és una substancia psicoactiva estimulant del Sistema Nerviós Central.
Els efectes que provoca a l’organisme a curt termini són:
  •         Inhibició de la gana
  •         Taquicàrdia i hipertensió
  •         Sudoració
  •         Contracció vasos sanguinis
  •          Augment temperatura corporal
  •         Dilatació pupil·les

A llarg termini es poden presentar els següents efectes:
  •         Perforació septe nasal
  •         Patologies respiratòries
  •         Risc elevat de infart de miocardi i accident vasculocerebral
  •        Inhibició del desig sexual, impotència, alteracions menstruals i infertilitat.

Si es consumeix alcohol i cocaïna de manera simultània, fan una interacció molt perillosa per l’organisme, ja que el fetge el transforma en etilè de cocaïna, i aquesta substància costa més d’eliminar de l’organisme i és més tòxica que la cocaïna i l’alcohol per separat.
Reducció de danys en el consum:
  •  El “RULO” és personal i intransferible, NO compartir-lo i evitar utilitzar bitllets o altres materials d’higiene dubtosa (són una via d’entrada per les malalties infeccioses)
  • Intenta que no quedin restes grans al preparar la cocaïna, ja que poden irritar les foses nassals
  •  Al iniciar i al finalitzar el consum passar aigua tèbia per les foses nasals per a netejar possibles restes, i evitar més danys a la mucosa nassal.
  •  Deixa un temps prudencial entre ralla i ralla
  •  Si comences a tenir problemes, intenta solucionar-los, si veus que no pots demana AJUDA.
Si creus que tens problemes amb l’ alcohol demana ajuda professional .
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

La dependencia afectiva

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Necessites l’aprovació de l’altr@ per sentir-te bé amb tu mateix/a ? Sacrifiques la teva felicitat per la de l’altr@? Deixes de banda el que tu necessites per a complaure les necessitats de l’altr@? Fas coses que no t’agraden perquè no s’enfadin amb tu?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens poden ajudar a adonar-nos del grau de llibertat o dependència amb que vivim les relacions.

Aquí a Alba, treballem amb les addiccions, i la dependència afectiva, igual que la dependència a substàncies o a certes conductes que limiten la teva vida, derivant tard o d’hora en una situació asfixiant, on falta llibertat interior. La dependència afectiva apareix sovint associada a les persones que tractem i es manifesta molt especialment en les relacions de parella.

Aquestes relacions es caracteritzen per ser inestables, destructives i marcades per un fort desequilibri, on el dependent se sotmet, idealitza i magnifica l’altr@. Per al dependent aquesta situació afecta de forma negativa a la seva autoestima, i la seva salut física i / o mental. Tot i el malestar i al sofriment que la relació els causi se senten incapaços de deixar-la, sent els intents nuls o fútils.

Tenen intensa por a la solitud i pànic a la ruptura, la qual en cas de produir condueix a la vivència de la síndrome d’abstinència: amb intensos desitjos de reprendre la relació malgrat la qual dolorosa que aquesta hagi estat, pensaments obsessius, i símptomes d’ansietat i depressió, els quals s’oculten de forma immediata en cas de reprendre la relació o començar una nova que substitueixi l’anterior.

Els dependents emocionals tenen una necessitat excessiva d’afecte i de ser estimats i intentaran aconseguir aquest afecte al llarg de les seves diferents relacions de parella. Mostren una clara resistència a perdre la font de seguretat i afecte que constitueix la seva parella. Són freqüents les distorsions cognitives com l’autoengany i la negació d’informació que li proporciona el seu entorn. A poc a poc aquestes relacions tan destructives es van enfortint, de manera que al subjecte li resulta cada vegada més difícil sortir-ne.

El vincle afectiu que el dependent reprodueix en les seves relacions de parella és el de tipus ansiós-ambivalent, caracteritzat per una marcada inseguretat i ansietat davant la separació. En les relacions s’evidencia en el següent: contínua necessitat de saber que és estimat per la seva parella, recerca incessant del candidat a parella i selecció precipitada del mateix, por de no ser estimat, por a la pèrdua de la seva parella i idees contradictòries sobre el amor.
El primer pas per a poder estimar des d’un lloc de més sa i lliure, és reconèixer el problema, prendre consciència dels perjudicis de certes conductes, i reforçar l’autoestima i l’autoconcepte de la persona, aprendre a estar sola, i desenvolupant els seus recursos propis perquè la persona es pugui sostenir per sí mateixa.

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845
Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

FALSES CREENCES SOBRE L’HEPATITIS C (I):

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

·         L’hepatitis C, la puc contagiar a casa:
La probabilitat que infectis la família o els companys de casa és molt baixa.
Si ets portador del virus de l’hepatitis C i convius amb altres persones, només has de tenir cura de no compartir tots aquells utensilis que puguin contenir restes de sang o mucoses amb sang (estris d’afaitar, raspall de dents, fil dental, estisores, xeringues, cassoletes, rul·los, etc.).
·         El tractament de l’hepatitis C és com el tractament del càncer
Els tractaments per combatre l’hepatitis C són antiretrovirals, semblants al tractament que es dóna per al VIH. Evidentment, com tots els tractaments farmacològics, tenen efectes secundaris, i el tractament amb interferó no n’és una excepció.
En la majoria dels casos, els símptomes són dolors musculars, calfreds i febrícula (37-37,5 °C), com si fos una grip. Aquests símptomes apareixen 24 h després de la injecció de l’interferó i es controlen amb paracetamol.
·         M’han dit que tinc hepatitis C crònica i que no tinc cura
Es diu que l’hepatitis C és crònica quan una persona fa més de sis mesos que està infectada (Ag VHC +). És veritat que entre el 75-85% de les persones infectades desenvolupen una infecció crònica (persistent). Encara que molts afectats romanen estables durant dècades sense arribar a desenvolupar mai problemes seriosos de fetge, es recomana que un especialista en malalties del fetge en faci un seguiment i valori, conjuntament amb l’equip mèdic, el tractament adient.

S’estan fent molts progressos amb el tractament de l’hepatitis C, i en molts casos s’obtenen taxes elevades de curació. Recorda, si tens hepatitis C, consulta-ho amb l’especialista.

PATOLOGIA DUAL (Lluitant contra el doble estigma)

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La Patologia Dual és un terme que s’aplica per designar l’existència simultània d’un trastorn addictiu i un trastorn mentalen una mateixa persona.
Almenys el 70% dels pacients addictes pateix una alteració psiquiàtrica i es calcula que al voltant del 41% de les persones amb malaltia psiquiàtrica té problemes amb l’abús de substàncies.
Quan el Trastorn psiquiàtric és el Trastorn primari: La conducta de consum de substàncies pot considerar-se una forma d’automedicació per al trastorn psiquiàtric. Conseqüència d’això és que els individus amb uns trastorns psiquiàtrics determinats escullen amb freqüència i, de manera preferent, substàncies concretes que eliminen o alleugen una determinada simptomatologia. El consum de substàncies pot constituir un mecanisme d’afrontament, encara que aquest pugui ser desadaptatiu. Els símptomes d’un trastorn psiquiàtric poden convertir-se en factors de risc per al desenvolupament d’una dependència de substàncies.
Quan el Trastorn per ús de substàncies és el Trastorn primari: Les seqüeles psiquiàtriques poden presentar-se associades a les manifestacions agudes de la intoxicació, associades a les manifestacions agudes de l’abstinència o associades a un consum sostingut de la substància. En els dos primers contextos, apareixen símptomes psiquiàtrics puntuals durant el consum o retirada de la substància. Es tracta de conjunts de símptomes psiquiàtrics que donen lloc al diagnòstic d’una síndrome mental transitori induït per la relació amb la substància. Aquest element no hauria, al nostre parer, ser entès com a constitutiu d’un quadre dual. El tercer context fa referència a síndromes psiquiàtrics produïts pels efectes permanents, a nivell funcional o estructural, de la substància en el SNC. Aquest consum prolongat pot ocasionar una alteració permanent del SNC, que dóna com a resultat una síndrome psiquiàtric que persisteix molt temps després de desaparèixer les manifestacions agudes de l’ús de la substància.
Un diagnòstic psicopatològic dimensional i longitudinal és crític per assegurar tractaments adequats i eficaços. El tractament integrat és més eficaç que els tractaments en paral·lel o seqüencials i cal que inclogui la vessant tant social, com psicològica com farmacèutica o mèdica             

Les persones amb patologia dual representen un repte terapèutic tant a títol individual, com per als sistemes sanitaris que han de fer front a pacients complexes que es belluguen a cavall entre dues xarxes assistencials diferenciades i malauradament en molts casos excloents  (la xarxa d’atenció a les drogodependències i la xarxa de salut mental).

ALCOHOL

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Escrit per l’equip de Prevenció ALBA
L’alcohol és una droga acceptada socialment i, avui en dia, forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Per la majoria de nosaltres, l’alcohol és un acompanyant plaent per a les activitats socials. L’ús moderatno és nociu per la majoria dels adults. Això es tradueix en que no ens plantegem els riscos que acompanyen el seu consum.

L’alcoholisme és un problema que té poc a veure amb el tipus d’alcohol que es consumeix, quant de temps s’ha estat bevent, o la quantitat consumida. D’altra banda, l’alcoholisme té molt a veure amb la necessitat incontrolable de beure de la persona. Aquesta necessitat pot ser diària o no, tots coneixem algun bevedor de cap de setmana.


La majoria de les persones alcohòliques necessiten ajuda externa per recuperar-se d’aquesta malaltia. Amb un mica de força de voluntat no n’hi ha prou per deixar de beure. Amb ajuda, recolzament i tractament moltes persones són capaces de deixar de beure i refer les seves vides.

Si creus que tens problemes amb l’ alcohol demana ajuda professional .

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

ESCOLA DE FAMÍLIES

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

2a edició de l’escola de Famílies per a pares de fills adolescents
Degut a l’augment de les demandes d’orientació per part de pares i mares de fills adolescents, ALBA organitza de nou “‘Escola de Famílies”:seminaris per donar  informació i orientació sobre cóm actuar amb els adolescents i potenciar els factors de protecció respecte al consum de drogues.
Des de l’Associació ALBA  emmarquem les nostres intervencions preventives dins d’una estratègia  global d’educació per la salut.
Dins d’aquest marc, es treballa la reducció de la demanda de drogues potenciant uns estils de vida sans, també l‘orientació i detecció  precoç, així com la reducció de riscos associats al consum.
Objectius:   
  • Informar sobre els efectes i conseqüències del consum de les drogues més consumides entre els joves ( Alcohol, Cànnabis i drogues de síntesis). 
  • Oferir un espai als pares on poder reflexionar sobre els factors de protecció i de risc del consum de drogues . 
  • Desmitificar els tòpics que sorgeixen al carrer entorn aquests temes. 
  • Facilitar eines per millorar la seva intervenció educativa (comunicació, establiment de límits, normes…)
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.