Barcelona va ser una de les ciutats més fascinants d’Europa el primer terç del segle vint, on l’activitat social reivindicativa i revolucionaria no s’aturava. En pocs anys va ser coneguda com a la Ciutat de les Bombes i la Rosa de Foc, per la lluita constant entre la patronal i els sindicats, agreujada per la carestia de la vida, la Gran Guerra, la dictadura de Primo de Rivera i el desastre del Marroc.

 Aquest és el marc de “L’anarquista argonauta”, ficció històrica i social on els actors, al temps que modelen la pròpia identitat, no es poden abstreure de trets tan humans com la vanitat, l’amistat, la violència i les revenges personals. Com el Vicenç, protagonista de la novel·la, somiatruites vocacional que deixa enrere família i benestar per l’emancipació de la classe treballadora.

 Els personatges de “L’anarquista argonauta” són una mostra d’aquells anònims lluitadors anarcosindicalistes enmig d’una societat al caire del col·lapse. El protagonista, Vicenç, l’empresonen en diverses ocasions. És destinat a la Guerra del Marroc on resultarà malferit i fet presoner (1921-1923). Repatriat a Barcelona decideix venjar al seus amics Francesc Layret i Salvador Seguí: el detenen, però els advocats es belluguen bé i surt exonerat del judici. L’antic amo i ex-amant de la dona del Vicenç aportarà testimonis falsos d’un altre assassinat que li suposarà una condemna de vint anys al castell de La Mola a Maó. Empresonat un altre cop, el Vicenç aconseguirà superar el desesper malgrat que tots el donen per mort. Com els argonautes, haurà de sortejar tota mena de perills i entrebancs per recuperar la família, el seu preuat velló d’or.  Però abans ha d’aconseguir la llibertat.

Presentació del llibre “L’anarquista argonauta”