CONCEPTES BÀSICS SOBRE DROGODEPENDÈNCIA:

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Per explicar el què és una droga ho farem a través de la definició que fa  Funes (1988) que defineix droga com: “qualsevol de les múltiples substàncies que l’home ha fet servir, fa servir o inventarà al llarg dels segles, amb capacitat per a modificar les funcions de l’organisme viu que tenen a veure amb la conducta, el seu judici, el seu comportament, la seva percepció o estat d’ànim”.

Les drogues es poden classificar segons 3 aspectes.
El primer seria segons el grau de dependència, aquesta classificació és poc precisa i arbitrària que en l’actualitat es troba força en desús, i es dividirien en:
Toves: només es genera dependència psicològica el consum de les quals no comporta patrons de comportament desadaptatius. Entre elles trobaríem el cànem (derivats de la marihuana o haixix) o cafeïna.
Dures: genera dependència física i psicològica. Entre elles trobaríem l’alcohol, la cocaïna, els opioides i derivats, barbitúrics, amfetamines…

Després també es poden dividir segons les restriccions legals establertesen cada estat particular respecte el consum, producció i venda de les diferents substancies. Així en la major part dels països occidentals les drogues es classifiquen segons la normativa legal de la següent manera:
Drogues legals: alcohol, tabac, psicofàrmacs, estimulants menors i altres substàncies (metadona…) sota prescripció mèdica.
Drogues il·legals: són totes aquelles que no formen part de l’apartat anterior i a les quals s’accedeix a través del mercat negre, com per exemple la metadona obtinguda fora de la via legal, cocaïna, heroïna, derivats del cànnabis…
I en tercer lloc es poden classificar segons com afecten al sistema nerviós central (SNC), i es dividirien en:
Depressores: inhibeixen el funcionament del SNC, alentint l’activitat nerviosa i el ritme de les funcions corporals; aquí trobaríem l’alcohol, opiacis i psicofàrmacs.
Estimulants: produeixen una activació del SNC, incrementant les funcions corporals; aquí trobaríem la nicotina, cafeïna, cocaïna, amfetamines…

Al·lucinogens: provocarien un estat de consciencia alterat, deformant la percepció i evocant imatges sensorials sense entrada sensorial; aquí trobaríem LSD, drogues de síntesi, mescalina…

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

L’ALCOHOL I EL SON

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Fem una pinzellada a les etapes o fases del son per entendre millor com ens afecta l’alcohol. Quan dormim normalment passem per 5 fases: 1,2,3,4, i fase REM.

  • La fase 1 és quan s’entra o es surt del son, ens podem despertar molt fàcilment, els ulls es mouen lentament i el to muscular s’alenteix. Poden aparèixer contraccions musculars sobtades precedides d’una sensació d’estar caient.
  • A la fase 2 no hi ha moviments d’ulls i les ones cerebrals són més lentes.
  • Les fases 3 i 4 són anomenades son profund i és molt difícil despertar d’elles. No hi ha moviments d’ulls ni activitat muscular.
  • A la fase REM (moviment ràpids dels ulls) la respiració es fa més ràpida, irregular i superficial; els ulls es mouen ràpidament i la musculatura es paralitza temporalment. L’activitat cerebral augmenta, és comparable a la que es té quan una persona està desperta. La freqüència cardíaca i la pressió arterial també augmenten, el cos perd una mica la funció de regular la temperatura; és on es donen la majoria dels somnis. Una persona pot experimentar de 3 a 5 intervals de son REM cada nit. Es creu que està relacionada amb la capacitat d’aprenentatge.
Aquestes 5 fases, en condicions normals, les tenim d’una manera cíclica de l’etapa 1 a la REM i es torna a començar per l’etapa 1 un altre cop. Un cicle complert pot durar de 90 a 110 minuts. Els primers cicles de la nit la fase REM és curta i tenim períodes llargs de son profunda (Etapes 3 i 4). Més entrat el son, els períodes REM s’allarguen i els de son profund s’escurcen. Per tenir un son reparador hem de passar per totes les fases.
Depenent de l’edat de la persona aquests cicles es reparteixen de la següent manera:
  • Els nens petits passen pràcticament el 50% del temps que dormen en fase REM
  • Els adults passen casi la meitat del temps en la fase 2, a prop del 20% en fase REM i la resta repartit en les Etapes 1,3 i 4. 
  • A mesura que ens fem grans passem menys temps en fase REM.
Encara no es té clar el mecanisme pel qual l’alcohol suprimeix la fase REM; pot ser probable que les propietats com a droga depressora del Sistema Nerviós Central (SNC), que té l’alcohol, redueixin l’activitat cerebral que s’activa a la fase REM. L’alteració de la respiració durant el son, és un tipus de dissòmnies (alteració del son) que afecta a moltes persones, i que empitjora amb l’alcohol.
Hi ha una relació entre l’apnea obstructiva del son i el consum d’alcohol. Aquest impedeix la respiració durant el son, ja que es relaxa la musculatura del coll i afecta al centre cerebral de la respiració emmascarant l’efecte d’un nivell baix d’oxigen en sang. Inclús persones que habitualment no ronquen ho poden fer si han begut.
Estudis detallats amb Electro Encefalo Grama (EEG) mostren que l’alcohol interfereix de manera diferent a la primera meitat del son que a la segona. Això és degut a que l’alcohol es metabolitza molt ràpid, així que a la meitat del son la concentració baixa casi a zero a nivell sanguini, però els metabòlits encara hi són presents i els efectes de l’alcohol segueixen.
Podríem resumir que en la primera meitat del son patim els efectes depressors de la droga i en la segona meitat seria el síndrome d’abstinència o també anomenada ressaca el que ens altera el son.

ALBA: com a exemple de bones praxis.

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La passada setmana vam rebre la visita 8 partners, de 6 països diferents, que participen en el Projecte Europeu:
“R TRIPLE: Rehabilitación para la Recuperación y Reinserción” que te com a objectius:
  • Intercanviar les millors pràctiques en el camp de la recuperació entre els estat membres de la UE.
  • Reduir la reincidència vinculada a l’addicció a les drogues.
  • Proporcionar models de costos efectius i eficients en la rehabilitació de drogues, la reinserció social i la intervenció.
  • En justícia, investigar nous models i mesures alternatives a la presó per les persones que pateixin una addicció.
  • Difondre els recursos entre els estat membre de la UE per recolzar l’aplicació de models eficaços i eficients a la rehabilitació per la recuperació i reinserció.
El projecte contempla intercanvis de bones pràctiques, visites d’estudi i oportunitats de formació, per aquest motiu, una de les entitats que han triat com a model ha estat l’Associació ALBA. Durant la visita van poder recórrer les nostres instal·lacions, i conèixer el nostre equip terapèutic, tant del Centre de Dia, com de la Unitat de Crisi, veient in situ, com treballem amb el pacients, en els diferents programes, tant de baixa com d’alta exigència.
La Directora del CD ALBA, Ester Pérez Lite explicant la nostre metodologia als companys.
Aquest estudi portarà a l’elaboració i publicació un manual sobre la rehabilitació, la reinserció social i establirà directrius sobre la intervenció de la justícia. Es pretén promoure un ampli coneixement tant a la UE com a nivell internacional, sobre models de rehabilitació, a partir de les bones pràctiques.
La difusió dels manuals, les directrius i els resultats del projecte es donaran a conèixer en un Seminari a Brussel·les i la Conferència que tindrà lloc a Croàcia.

El procés del canvi

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Deixar el consum de drogues, implica un canvi gran de vida, i com qualsevol altre canvi de conducta que vulguem aconseguir, hem de ser conscients que és un procés composat de fases.
Prochaska i DiClemente (1984), ho van estudiar a fons i van establir la hipòtesi que els canvis de conducta segueixen una sèrie de 5 etapes o fases més o menys estandarditzades.

Aquests estats, anomenats del canvi, són dinàmics i les persones que es troben en cada un d’ells difereixen de la resta en molts aspectes. Les etapes són 5:

  1.  Precontemplativa: aquí la persona no té intenció de canviar, i no veu la necessitat de demanar ajuda. Si ho fa és per pressió de l’entorn. Pot aparèixer motivació en algun moment puntual però aquesta és inconsistent. Aquí no es reconeix la conducta-problema i es minimitzen els efectes negatius.
  2. Contemplativa: aquí la persona veu que existeix un problema i pensa en resoldre’l però no es sent preparat per intentar-ho ni compromès per passar a l’ acció. És característic d’aquesta etapa fer balanç dels pros i contres de l’addicció i de l’abstinència. Això provoca una forta ambivalència que pot dur a la persona a mantenir-se en aquest estat durant llargs períodes de temps. En aquesta etapa solen haver-hi intents propis de reduir o eliminar el consum, però rarament hi ha encara una demanda d’ajuda explícita.
  3. Preparació: aquí la persona ja ha pres la decisió de passar a l’acció, i comencen a aparèixer petits canvis cap a l’abstinència
  4. Acció: aquí la persona participa activament del canvi, modificant els seus comportaments l l’entorn.
  5. Manteniment: és l’estat en el qual la persona s’esforça a prevenir les recaigudes i a consolidar els canvis aconseguits a la fase d’acció. Està menys temptada i té més confiança en ella mateixa i en la seva autoeficàcia.

És fonamental conèixer l’etapa del canvi en què es troba la persona, perquè això determinarà el tipus d’ajuda que està preparada per agafar i el grau de compromís que podrà assolir.

Si creus que necessites assessorament respecte a les addiccions demana ajuda professional.

Què fem amb el temps?

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

L’educació en el temps lliure i d’oci és un dels temes claus que treballem amb les persones consumidores que tractem. I ho fem, perquè la manca d’habilitats per a gestionar el temps lliure, apareix com un dels factors de risc que acompanyen sovint al consum. Les persones consumidores tenen moltes vegades el temps d’oci associat al consum, i els costa saber de què omplir el seu temps quan decideixen deixar la droga. És freqüent que els costi connectar amb les seves necessitats i motivacions i també que es sentin insegures a alhora d’obrir-se a experiències, companyies i entorns nous.

Pensem que treballar la gestió del temps lliure, contribueix al procés maduratiu i al desenvolupament integral de la persona, brindant-li la oportunitat d’aprendre:
  • a Ser:
educació en afectivitat, autonomia, actituds de responsabilitat, autoconcepte i autoestima…
  • a Fer:
desenvolupament d’habilitats, foment de la capacitat organitzativa, solució de reptes, descobriments de potencials propis adormits…
  • a Conèixer:
descobrir el món, obrir-se a altres models de vida, descobrir activitats noves…
  • a Conviure:
explorar nous models de relació, desenvolupar habilitats comunicatives i socials…
És important, per tant, aprendre a utilitzar el temps lliure de forma creativa i responsable, aprofitant-lo per a desenvolupar-nos personal i professionalment, evitant reduint-lo a no fer res, ni fent que respongui únicament als impulsos i la cerca del plaer immediat (com fa la droga) sinó invertint el temps i l’energia en els objectius a curt, mig i llarg termini que ens fan sentir vius i realitzats.
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

ALTERNATIVA A LA SANCIÓ ADMINISTRATIVA.-CONSUM JOVES

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

A Catalunya actualment estan en funcionament més de trenta Programes Educatius, que funcionen com a mesura alternativa a la sanció administrativa per consum o tinença de drogues il·legals per part de menors d’edat. La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció als menors d’entre 14 i 17 anys, que han estat denunciats per una infracció administrativa i que puguin estalviar-se de pagar la multa.

Els PPD-ASA (Protocol de Prevenció sobre Drogues- Alternativa a la Sanció Administrativa):

  • Aborden el consum de drogues en joves no només des d’un punt de vista legal, sinó des d’una perspectiva de salut.
  • Permeten contactar amb joves als quals d’altra forma seria difícil d’accedir i obre l’oportunitat de crear espais de reflexió tant per a ells com per a la família.
  • Possibiliten una exploració individualitzada del consum i d’altres factors de risc dels menors, i activen una derivació si escau a altres recursos específics.
  • Faciliten la responsabilitat dels menors vers els seus actes.
  • Permet el treball en xarxa dels diferents agents socials implicats. La coordinació i col·laboració dels cossos de seguretat amb els serveis que habitualment tenim relació amb els adolescents.
La valoració que en fem des de l’associació Alba de l’experiència de implementació que tenim és molt positiva, ens dóna l’oportunitat de contactar amb joves consumidors per a dur a terme un abordatge preventiu, i ens permet detectar de forma precoç possibles problemàtiques. Hem pogut apreciar canvis significatius en els menors que hi han participat i també en les seves famílies. Pensem que són molt efectius com a programes de detecció precoç i sentim que són una bona oportunitat educativa.

CÀNNABIS: QUÈ ÉS REAL? QUÈ ÉS MITE?

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

El consum de cànnabis, és una de les realitats que abordem des de l’Associació ALBA. Són moltes les persones que venen demanant ajuda perquè senten que tenen un problema amb els porros i que necessiten ajuda per deixar de consumir-los.

A nivell social, observem que estan succeint una sèrie de canvis que ens preocupen:

  • A Espanya ha incrementat el número de consumidors (experimentals, ocasionals i habituals), entre els estudiants de 14-18 anys, segons dades de l’enquesta escolar del PNsD. 
  • Està creixent un model de producció pròpia.
  • S’està incrementant la concentració de THC en les llavors. S’ha passat de concentracions de 10 mil·ligrams a concentracions de 150-300 mg., amb les conseqüències que això provoca en la salut i les conductes de risc. 
  • Junt al patró de consum recreatiu que segueix vigent, està creixent un model de consum habitual, molt lligat a la vida diària, consistent en utilitzar la substància en les més diverses circumstàncies: per induir el son, neutralitzar l’estrès, per mantenir relacions sexuals, o per combatre la sensació de frustració vital. 
  • L’edat mitjana d’inici del consum és de 15 anys, i als 18, 1 de cada 2 estudiants afirma haver consumit cànnabis. 
  • Un 10% dels usuaris/es tenen un tipus de consum amb dependència. 
  • La percepció de risc del consum de cànnabis ha anat disminuint. 
  • Ha anat apareixent amb força una cultura pro-cànnabis, ocupant espais socials i culturals i identificant el seu “producte” amb l’ecologisme, el pacifisme i altres moviments socials especialment atraients per als joves. 

Posem en qüestió alguns dels mites més comuns:

  • La marihuana no perjudica perquè és natural i ve d’una planta. El fum de la marihuana conté components que causen càncer (igual que el tabac). A més no és cert que sigui natural, ja que actualment existeixen plantes que han estat manipulades genèticament per aconseguir concentracions de THC superiors al normal. D’altra banda es podria dir que hi ha moltes drogues naturals, com l’opi que han demostrat la seva devastadora acció al llarg dels segles.
  • Està més que demostrat, que el consum de marihuana té efectes nocius per a la salut: afecta a les funcions mentals de la cognició, percepció, memòria i capacitat d’aprenentatge; afecta al sistema respiratori, cardíac, endocrí, pot afectar al desig sexual i disminuir la fertilitat. A part, són a vegades els desencadenats d’episodis psicòtics i del despertar de trastorns mentals.
  • El consum crònic de THC a altes dosis condueix a un estat de passivitat i indiferència, conegut com síndrome amotivacional, caracteritzat per una disfunció generalitzada de les capacitats cognitives, interpersonals i socials. 
  • Els porros són terapèutics i s’utilitzen en tractaments de càncer. L’ús terapèutic del THC i derivats encara no està descrit d’acord amb el paradigma metge -científic en vigor. S’ha observat que cert cannabinoides individuals, poden contribuir de manera variable a la millora de certs símptomes com el dolor, els vòmits, o els espasmes musculars. Ara bé, té contra efectes greus, que són els que posen en dubte el seu tractament.

Ja per acabar, pensar que els porros, com altres drogues alleugen l’estrès i les angoixes, i m’ajuden a convertir-me en el que m’agradaria ser, és fals, ja que, com la resta de drogues, només fan oblidar un moment els problemes i quan es passa l’efecte, les preocupacions segueixen estant allà i jo segueixo sent el que era, si no és que decideixo fer un canvi i un procés personal.

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

TREBALLANT PER LA INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

 Un any més, la Fundació la Mina, amb la col·laboració de l’Associació ALBA, i l’Ajuntament de Terrassa, porten a terme la neteja de rieres.



ALBA AMB L’ESPORT

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Pacients, professionals i famílies, tots junts hem participat en la Mitja Marató de Terrassa 2015.  Alguns corrent la cursa de 5 Km (Santi Centelles), els més valents fent els 21 Km de la Mitja, i tots plegats en el estant d’ALBA muntat per l’Associació Esportiva de la Mitja Marató. Un diad’esport i  salut per retrobar-nos i sensibilitzar a la població de la importància de l’exercici físic. 


Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.