No a la sinistralitat vial

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

El proper dia 15 de novembre, es commemora el dia mundial en record a les víctimes d’accident de tràfic.

El consum drogues no només està relacionat amb una major accidentalitat, sinó també amb una major mortalitat.
Les dades de la Memòria sobre víctimes mortals en accidents de trànsit elaborada per l’Institut Nacional de Toxicologia, indiquen que el 39% dels conductors i el 40% dels vianants que havien mort en accident de trànsit havien consumit alcohol, i altres drogues o psicofàrmacs. Destacant, que al voltant del 80% dels que van donar positiu en alcohol en les anàlisis realitzades, presentaven nivells d’alcoholèmia superiors a 1,2 g / l (taxa màxima permesa 0,5 gr / l). En els positius en drogues, la substància més detectada després de l’alcohol, ha estat la cocaïna, i la benzodiazepina, el psicofàrmac que més havien consumit.

El consum d’aquestes substàncies soles o combinades produeixen alteracions en els individus (sensació d’eufòria, alteracions de la percepció, somnolència, fatiga, al·lucinacions, marejos, visió borrosa, alteració dels colors, agressivitat …) que afecten directament a la conducció.

Des de l’Associació Alba,  treballem tant per l’abstinència com per reduir les conductes de risc associades al consum, sent la conducció sota els efectes de les drogues una de les principals. També treballem des de la prevenció amb els joves, educant en consum i en comportament responsable, ja que les característiques associades a la pròpia joventut (menys experiència en conduir, consums elevats els caps de setmana, consum concomitant d’altres substàncies, conducta desinhibida, etc.) fan que aquest grup d’edat sigui particularment vulnerable. Les dades ho corroboren, explicitant que la causa de mort més freqüent entre els/les joves  entre 16 i 24 anys és l’accident de trànsit amb intoxicació alcohòlica.

I per això, és important també desmitificar certes creences al voltant de beure i conduir. És fals que un cafè redueixi els efectes de l’alcohol, i també beure aigua. No és cert que una dutxa millori els reflexes, ni que l’exercici físic faci evaporar l’alcohol. Tampoc que el vòmit elimini la substància en sang, ni que pel fet de menjar més és pot beure més quantitat.

La millor manera d’estar previngut a la carretera és evitant posar-se en risc consumint substàncies que pertorbin les nostres facultats físiques i mentals.

Si creus que tens problemes d’addicció 
demana ajuda professional .

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845
Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.


ESTÀS REALITZANT UN CONSUM D’ALCOHOL DE RISC?

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

 
Un consum de risc no implica tenir dependència alcohòlica, però si que pot desencadenar situacions de violència o accidents i a la llarga problemes de salut, així com desenvolupar la dependència a l’alcohol.

Si realitzes el següent test podràs orientar-te  si fas o no un consum de risc d’alcohol.
El funcionament és fàcil, has de respondre les preguntes i sumar la puntuació de cada resposta

Si vols rebre més informació, el dimarts 15 de novembre de 10h a 13h, estarem davant de l’Associació ALBA, informant sobre l’alcohol dintre de la III Setmana de Sensibilització sobre el consum d’alcohol.


Si creus que tens problemes d’addicció 
demana ajuda professional .

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845
Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.


La importància de saber dir que no

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Saber dir que no quan no volem alguna cosa és important per sentir que tenim el control de la nostra vida.

Les persones que tenen especialment dificultat per dir que no, solen ser persones que s’allunyen de qualsevol tipus de controvèrsia i necessiten agradar, fins a tal punt que ho fan en detriment dels seus propis desitjos i necessitats. Creuen que per a ser acceptats pels altres, no poden negar-se a les peticions externes i al final acaben sent manipulats per fer coses que no volen i que van en contra dels seus principis. La seva motivació és la por al rebuig i la manca d’afirmació en les seves pròpies idees. Així doncs, la necessitat d’aprovació, i la por al rebuig, junt amb el sentiment de culpa i la por a les crítiques són quatre de les raons més comuns per les quals a les persones ens costa dir que no.
Per aprendre a dir que no, és important en primer lloc prendre consciència de qui sóc, de la meva escala de valors i del que vull i necessito. Quan més coneixement tinc de mi mateix i del que vull i no vull, més difícil és que em deixi dur per peticions externes que van en contra meva. Si guanyo seguretat en mi, seré capaç de defensar els meus drets i expressar la meva voluntat, i això és compatible amb fer-ho tenint en compte a l’altre i mirant de no malmetre’l.
Algunes pautes que em poden ajudar a dir que no a les peticions de l’altra persona  quan no desitjo fer-les són:
  • Prendre’m un temps abans de respondre, per a poder reflexionar si el que em demana és una cosa que realment vull fer, o no.
  • Pensar com em sentiré després si faig allò que l’altre em demana I que no vull fer.
  • Tenir en compte les meves prioritats.
  • Ser conscient que tinc la llibertat d’escollir i el dret de dir no.
  • Ser capaç de sostenir la frustració de l’altre davant del meu No i la culpa o malestar que això em generi.
  • Ser honest amb mi i amb l’altre.
Des de l’Associació Alba, i tractant les addiccions, treballem molt que la persona que ve a demanar ajuda aprengui a dir que no a la droga, a les situacions de risc i a tot allò que no l’ajuda, entenent que aprenent a dir que no, la persona aprèn a respectar-se, a reafirmar-se i a millorar la seva autoestima i autoconcepte.

Abacus cooperativa fa una donació a l’Associació Alba, contra la violència familiar

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

En el marc del seu programa Teaming
Abacus cooperativa fa una donac a
lAssociac Alba, contra laviolència familiar
Terrassa, 25 doctubre de 2016. Els socis de treball d’Abacus cooperativa han escollit un projecte de l’Associació Alba de Terrassa, com el destinatari dels fons captats dins del seu programa Teaming. Lobjectiu és contribuir a l’acció de suport quel’Associació dóna a les víctimes de violència familiar.

L’Associació Alba, fundada l’any 1987, és un referent en el tractament de persones que presenten problemàtiques vinculades a les addiccions. En aquest cas es tracta dun projecte de suport terapèutic a les persones que pateixen violència familiar, amb l’objectiu que es trenqui aquesta cadena quees transmet de pares a fills. La iniciativa de l’Associació Alba cobreix un dèficit assistencial que cap entitat treballa actualment a la ciutat de Terrassa.
El lliurament de la donació s’ha realitzat a lestabliment Abacus de Terrassa, amb el cap de l’establiment Abacus de Terrassa, Jesús Ramos, i la cap de Comunicació Interna i Participació dels Socis, Muntsa Turon al president de l’Associació Alba, el sr. Enric Riverola, juntament amb Ester Pèrez Directora d’ALBA.

lliurement de la donació del programa Teaming d’Abacus.
El programa Teaming dAbacus cooperativa és una iniciativa de microdonacions dels socis de treball i treballadors amb el que voluntàriament aporten 1€ mensual a un fons que anualment saporta a un projecte proposat i escollit pels propis treballadors. Aquest programa, nascut a finals de 2008, ha fet donació fins avui de 12.000 euros, dels quals 1.474€ corresponen a la donació a l’Associació Alba.
Sobre Associació Alba
És una empresa, del tercer sector, sense ànim de lucre dàmbit local, autonòmic, estatal i internacional que, des de 1987 i amb la denominació d’Associació ALBA dajuda, tractament i inserció sociolaboral, treballa per a les persones que pateixen addiccions. Tam opera en l’àmbit de la prevenció, educació i inserció dels joves i adolescents en risc dexclusió social i per lapoderament de la dona a Burkina Faso, a l’Àfrica. Darrerament ha engegat una campanya contra la xacra de la violència familiar.
Sobre Abacus cooperativa
Fundada lany 1968, Abacus cooperativa compta amb més de 823.000 socis de consum i 485 socis de treball. És líder en la distribució de llibres, béns educatius, culturals i doci a Catalunya amb 46 establiments a Catalunya, València, Castelló i Balears. Abacus cooperativa és membre fundador del Grup CLADE, el primer grup empresarial cooperatiu català.

Quan el joc deixa de ser divertit

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA


La ludopatia o joc patològic es considera un problema psicològic, en el qual la persona afectada és incapaç de reprimir l’impuls o desig per jugar. Afecta diversos aspectes de la vida (personal, familiar, laboral, social i econòmica), i com a addicció que és, presenta molts aspectes semblants a la dependència a drogues. De fet, la ludopatia comparteix amb les addiccions a substàncies els fenòmens de Tolerància , Dependència, Craving i Síndrome d’Abstinència

Des de l’Associació Alba, ens sembla important parlar-ne perquè ens dediquem al tractament de les addiccions en conjunt i també perquè la ludopatia apareix força sovint associada a les persones consumidores de droga com a problemàtica secundària.
Sovint, és un familiar o persona propera que detecta canvis en l’estat d’ànim que alerten (irritabilitat, mal humor, poca tolerància, preocupació intensa, ansietat, insomni, etc.). I com la resta d’addiccions, sol començar a ser un ús recreatiu per a convertir-se progressivament en compulsiu.


El comportament de joc desadaptatiu serà caracteritzat almenys per cinc o més dels següents criteris (Associació Americana de Psiquiatria):
  • Preocupació pel joc ( per reviure experiències passades de joc, compensar avantatges entre competidors o planificar la pròxima aventura, o pensar formes d’aconseguir diners amb què jugar)
  • Necessitat de jugar amb quantitats creixents de diners per aconseguir el grau d’excitació desitjat.
  • Fracàs repetit dels esforços per controlar, interrompre o aturar el joc. Inquietud o irritabilitat quan s’intenta interrompre o aturar el joc.
  • El joc s’utilitza com a estratègia per escapar dels problemes o per alleujar la disfòria (sentiments de desesperança, culpa, ansietat, depressió)
  • Després de perdre diners en el joc, es torna un altre dia per intentar recuperar-lo.
  • S’enganya als membres de la família, terapeutes o altres persones per amagar el grau d’implicació amb el joc.
  • Es cometen actes il·legals, com falsificació, frau, robatori o abús de confiança per finançar el joc.
  • S’han arriscat o perdut relacions interpersonals significatives, treball, parella i oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
Com en qualsevol altra addicció, el tractament de la ludopatia requereix treballar els factors de risc (no saber organitzar els diners, impulsivitat, buscar  la immediatesa ..) i reforçar els factors de protecció (autocontrol, alternatives d’oci, estratègies d’afrontament, autoconeixement, gestió de les emocions..)

Si creus que tens problemes amb l’ alcohol demana ajuda professional .
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.


ÈXTASI I COP DE CALOR

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

El consum d’èxtasi pot provocar un augment de la temperatura, juntament amb hipertensió i deshidratació que afavoreix l’aparició del Cop de calor.
El Cop de calor és una conseqüència molt greu de l’excés de calor. Un cop de calor és l’elevació de la temperatura corporal per sobre de lo normal durant períodes de 10 a 15 minuts.
Pot ser causat per estar en ambients molt calorosos o com a conseqüència d’una activitat física continuada (ballar moltes hores, fer esport…) o com hem dit abans per consum d’èxtasi (MDMA)
Altera tot l’organisme, ja que a elevades temperatures molts òrgans no poden funcionar correctament, com ara el cervell que és molt sensible a aquests augments de temperatura i li pot produir greus danys.
Provoca febres molt altes, mal de cap, vertigen, mareig i ganes de vomitar; la pell es posa vermella, calenta i seca; la respiració s’alenteix, i poden aparèixer convulsions i pèrdua de consciència. Pot provocar la mort.
Es tracta d’una urgència mèdica, cal anar a urgències o trucar a una ambulància si ens trobem en una situació així.
Quan ens trobem que una persona pot estar patint un cop de calor, l’hem de posar en un lloc fresc, treure-li la roba, mullar-la i si esta conscient submergir-la en aigua o donar-li de beure aigua, si pot ser salada.
Per evitar que el Cop de calor quan es realitza consum d’èxtasi hem de tenir en compte:
  • Beure de mig a 1 litre d’aigua 2 hores abans d’iniciar l’exercici físic per tenir el cos hidratat, i anar bevent begudes isotòniques o sucs mentre es balla, evitar alcohol.
  • Portar roba que permeti la transpiració i evitar portar barret perquè s’acumula la temperatura al cap.
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

Dubto de si el meu fill/a està consumint drogues..

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Des de l’AssociacióAlba dediquem una part de la nostra tasca a prevenir el consum i entenem que una manera de fer-ho és ajudar a les persones a detectar quan abans millor una possible situació de consum, per a intervenir aviat i evitar que la situació s’agreugi.
Hi ha un seguit de signes que ens poden alertar, tot i que cal tenir molt present, que molts d’ells són naturals i propis sobretot de l’adolescència, independentment del consum. Alguns d’ells són:
  • Trobar instruments de consum (encenedors, cigarretes trencats, paper de fumar, tubs de metall, paper d’alumini, col·liris …)
  • Trobar droga entre les seves coses (no val és d’un amic, el guardo a algú …)
  • Canvis bruscos de conducta / d’humor
  •  Agressivitat
  •  Evitació de contacte
  •  Ansietat per sortir
  • Indiferència per coses abans importants (hobbies, amistats …)
  • Canvi d’amistats (abandonament sobtat de les antigues)
  • Anar amb gent consumidora
  •  Absentisme a classe i queixes per part de l’escola
  • Disminució del rendiment escolar
  • Trucades telefòniques estranyes
  • Actitud molt reservada (no confondre amb la necessària vida privada)
  •  Augment de la freqüència i intensitat de mentides
  • Abandonament de les responsabilitats a casa
  • Apareixen amb objectes de valor
  •  Desapareixen objectes de valor o diners a casa
  •   Desapareix la beguda a casa, els medicaments
  • Olors intenses de colònia, encens, ambientadors …
  •  ulls vermells, brillant, parpelles inflats i pupil·les dilatades
  • abandonament de la higiene personal
  •  Alteracions de son (insomni a la nit i dificultats per aixecar al matí)
  • Alteracions en l’alimentació (afartaments de menjar, o pèrdua de gana)

Aquests signes volen ser  pautes d’observació que ens serveixin d’alerta si es comencen a donar molts d’ells alhora i al mateix temps (quan abans no passava). Si és així, és important demanar ajuda i orientació.

Com identificar que un consum és problemàtic?

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Quan es dóna una d’aquestes situacions podem pensar que s’està fent un consum problemàtic o d’abús d’una substància:
    Realitzar consum continuat tot i que suposa un problema social, psicològic o físic persistent o recurrent, provocat o estimulat per l’ús de la substància psicoactiva.
        Es fa un ús recurrent de la substància en situacions en què ens suposa un perill físic, com ara conduir, utilització de maquinària…
En els diferents àmbits de la nostra vida podem percebre les conseqüències que pot tenir el consum abusiu o problemàtic:
       Sociolaborals:
o   Desajustaments (no assolir els objectius marcats)
o   Absentisme (no anar a treballar)
o   Accidents
o   Delictes
        Familiars:
o   Tensions
o   Separacions
o   Disgregació
        Psicològiques- psiquiàtriques:
o   Pèrdua de la frescor vital
o   Quadres aguts (depressió, psicosis, paranoia…)
o   Patologies definides
        Orgàniques:
o   Disfuncions
o   Quadres aguts
o   Patologies definides (Hepatitis, Cirrosi, Trastorns cardiovasculars…)

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.


PATOLOGIA DUAL (Lluitant contra el doble estigma)

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La Patologia Dual és un terme que s’aplica per designar l’existència simultània d’un trastorn addictiu i un trastorn mentalen una mateixa persona.
Almenys el 70% dels pacients addictes pateix una alteració psiquiàtrica i es calcula que al voltant del 41% de les persones amb malaltia psiquiàtrica té problemes amb l’abús de substàncies.
Quan el Trastorn psiquiàtric és el Trastorn primari: La conducta de consum de substàncies pot considerar-se una forma d’automedicació per al trastorn psiquiàtric. Conseqüència d’això és que els individus amb uns trastorns psiquiàtrics determinats escullen amb freqüència i, de manera preferent, substàncies concretes que eliminen o alleugen una determinada simptomatologia. El consum de substàncies pot constituir un mecanisme d’afrontament, encara que aquest pugui ser desadaptatiu. Els símptomes d’un trastorn psiquiàtric poden convertir-se en factors de risc per al desenvolupament d’una dependència de substàncies.
Quan el Trastorn per ús de substàncies és el Trastorn primari: Les seqüeles psiquiàtriques poden presentar-se associades a les manifestacions agudes de la intoxicació, associades a les manifestacions agudes de l’abstinència o associades a un consum sostingut de la substància. En els dos primers contextos, apareixen símptomes psiquiàtrics puntuals durant el consum o retirada de la substància. Es tracta de conjunts de símptomes psiquiàtrics que donen lloc al diagnòstic d’una síndrome mental transitori induït per la relació amb la substància. Aquest element no hauria, al nostre parer, ser entès com a constitutiu d’un quadre dual. El tercer context fa referència a síndromes psiquiàtrics produïts pels efectes permanents, a nivell funcional o estructural, de la substància en el SNC. Aquest consum prolongat pot ocasionar una alteració permanent del SNC, que dóna com a resultat una síndrome psiquiàtric que persisteix molt temps després de desaparèixer les manifestacions agudes de l’ús de la substància.
Un diagnòstic psicopatològic dimensional i longitudinal és crític per assegurar tractaments adequats i eficaços. El tractament integrat és més eficaç que els tractaments en paral·lel o seqüencials i cal que inclogui la vessant tant social, com psicològica com farmacèutica o mèdica             

Les persones amb patologia dual representen un repte terapèutic tant a títol individual, com per als sistemes sanitaris que han de fer front a pacients complexes que es belluguen a cavall entre dues xarxes assistencials diferenciades i malauradament en molts casos excloents  (la xarxa d’atenció a les drogodependències i la xarxa de salut mental).

Donem la cara al suicidi

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Aquél que tienes un “porqué” para vivir se puede enfrentar a todos los “ cómo”  (Nietzsche)

Segons dades de la Oms (Organització Mundial de la Salut), més de 800 000 persones es suïciden cada any, el que representa una mort cada 40 segons. El suïcidi és la segona causa principal de mort en el grup d’edat de 15 a 29 anys.
És per això que volem donar visibilitat aquesta realitat (perquè a més la vivim a la nostra feina quan acompanyem a persones amb problemes d’addiccions).
La nostra societat se sent incòmoda parlant de la mort; intentem amagar-la, dissimular-la, i en el suïcidi, sovint, silenciar-la. El suïcidi xoca amb un mur de silenci i de prejudicis que l’oculten. És la nostra voluntat trencar aquest  silenci i conscienciar sobre el suïcidi com una qüestió de salut pública  que requereix l’ocupació de tots.

El suïcidi és el resultat d’un terrible patiment emocional intern. No és ni una cosa correcte ni incorrecte, ni un defecte del caràcter o de la moral, és un DESEQUILIBRI entre el dolor i els recursos per vèncer-ho. El suïcidi  es dóna quan el dolor que sentim és més gran que els nostres recursos per afrontar-lo.
Els factors coneguts associats al suïcidi són molt variats, així com les causes que es donen en cada cas. Per això, es parla que no hi ha un suïcidi, sinó suïcidis
Alguns dels factors que estan associats al fet que pugui existir una probabilitat de suïcidi són: El trastorn mental (especialment la depressió, i els trastorns de personalitat), les conductes addictives, el desarrelament social o soledat, esdeveniments vitals estressants i la malaltia crònica que cursa amb dolor.

Les dades disponibles mostren de manera contundent que la prevenció, el tractament i el seguiment adequats de la depressió i l’abús d’alcohol i de substàncies redueixen les taxes de suïcidi.

Així, els agents de salut pública, tenim un paper important en la prevenció del suïcidi, i també en l’acompanyament de les persones properes que pateixen l’impacte del suïcidi d’un ésser estimat, que queden sovint desorientats i en estat de xoc, amb sentiments barrejats de sorpresa, incredulitat, dolor ràbia, vergonya i culpa..

Pensem que trencar el tabú i començar a parlar del suïcidi com un fet que forma part de la realitat que ens envolta, és la primera porta que cal obrir per a poder endinsar-nos i ocupar-nos-hi.
Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.