L’AREC Terrassa present a la III Cursa de les Dones Terrassa

Entrada compartida per AREC – CAN PALET

El diumenge 23, va tenir lloc la III cursa de les Dones de Terrassa, un esdeveniment de caire esportiu, ciutadà i solidari, que ja es un referent a la nostra ciutat.

Les nostres corredores van obtenir molt bons resultats al recorregut cèntric de 5km:

Posició 18 – LAURA FABRA  24:43
Posició 19 – EVA CANTERO 24:49
Posició 65 – GEMMA FLOTATS 27:58

Enhorabona a les 3!

Dones al Congo: desigualtats transversals en un context de violència armada

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

La República Democràtica del Congo és un lloc difícil per a viure-hi sent dona. La situació de vulnerabilitat per la majoria de la població, que ve donada per diversos factors (com el conflicte armat latent, o la manca de garanties de salut), s’agrava per una qüestió de gènere. Segons un estudi encarregat per l’ambaixada de Suècia a Kinshasa, capital del país, en col·laboració amb el Departament de Desenvolupament Internacional del Regne Unit, la UE i l’ambaixada de Canadà el 2014 (RDC 2014. “Profil du pays en matière d’egalité de genre”), les desigualtats entre homes i dones al Congo es donen en tots els sectors: des de l’ensenyament, la sanitat, la participació política, l’accés a la justícia, o l’autosuficència econòmica. Les discriminacions en l’exercici d’aquests drets perpetuen les desigualtats de gènere, posant obstacles al desenvolupament individual i col·lectiu, que permetrien l’empoderament femení per a reivindicar-los com a propis. En un país on la violència és un fet qüotidià donat el conflicte armat que s’hi viu, incrementen les situacions de vulnerabilitat per a col·lectius ja en perill, com les dones, infants, o persones LGTBI -que a més, pateixen la persecució policial. Als freqüents abusos sexuals en contextos de guerra, s’hi afegeix la proliferació d’armes lleugeres arreu del país (en mans d’homes, a qui s’ha atribuït i permés socialment el seu ús), que aguditzen la situació de violència i soscava la capacitat de les dones per participar en la resolució de conflictes, les eleccions i la reconstrucció post–conflicte. Tal i com es recull en l’informe ombra de Women’s International League for Peace & Freedom (“Gender-based violence and the small arms flow in the Democratic Republic of the Congo, 2013”). També l’informe alternatiu d’International Women’s Rights Action Watch Asia Pacific (2013) sobre la implementació de la CEDAW, afirma que és el segon pitjor país del món per a les dones. A més, la violència domèstica i sanitària són comuns, i sovint acceptades socialment per les mateixes dones que la pateixen: matrimonis precoços, mutilació genital femenina, taxes de fecunditat molt elevades (6,6 criatures per dona, segons la Segona Enquesta Demogràfica i de Salut 2013-2014*) en són una mostra. No ajuda la resposta que s’hi dóna des de les institucions, on malgrat s’estan duent a terme iniciatives com la creació del Ministeri de Gènere, de la Família i de l’Infant, es tendeix a veure les dones com a víctimes, i tractades com a objectes de caritat. Això fa que s’adoptin mesures pal·liatives, i no preventives, com per exemple accentuant la salut reproductiva i no pas ampliant el focus cap a un benestar generalitzat, impulsat tenint en compte les necessitats que elles manifestin. És per això que organitzacions locals com Etoile du Sud, estan promovent l’empoderament de les dones dins del Moviment pel Dret a la Salut, per a que s’erigeixin com a titulars de drets, i s’organitzin cap a un demanda col·lectiva de l’exercici d’aquests. A l’ACP recolzem aquest projecte que parteix des de comitès als barris, donant veu a les protagonistes, no tan sols en les demandes, sinó prioritzant la seva participació a la societat. *Enquesta encarregada pels Ministeris de la Salut Pública i del Pla de Seguiment i l’Aplicació de la Revolució de la Modernitat i realitzada per ICF International amb el suport de diferents agències internacionals

Reforçar l’empoderament de les dones en la lluita pel dret a la salut al Congo

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

Kinshasa és la capital de la República Democràtica del Congo. Fa quasi 10.000 quilòmetres quadrats, i una població d’uns 9,5 milions d’habitants l’any 2009: és la tercera ciutat africana més poblada, després de Lagos i El Caire. És dins de la província de l’oest del país amb el mateix nom. En aquest territori és on l’Associació Catalana per la Pau donarà suport, conjuntament amb l’organització belga M3M, un projecte impulsat per l’ONG local Etoile du Sud amb l’objectiu de promoure l’accés a la salut per a les dones com un dret fonamental. Es realitzarà de setembre del 2016 fins el desembre de l’any següent. Als barris populars de Kinshasa hi ha una manca estructural d’equipaments que garanteixin la plena salut de la seva població. Des de centres sanitaris fins a fonts d’aigua potable o electricitat, a més d’una absència fonamental: l’educació de la població entorn aspectes sanitaris i de salut. Aquest darrer punt és molt important, perquè si les persones que habiten aquestes comunitats no tenen coneixement de les mesures d’higiene bàsiques per a unes condicions de vida dignes, i de que l’accés a aquests equipaments són drets fonamentals, és difícil que els reivindiquin com a propis i que denunciïn la falta d’acció per part del govern al respecte. En el cas de les dones la situació és encara més accentuada, ja que s’hi afegeixen les discriminacions de gènere, i una més alta exposició als riscos que implica una falta de garanties sanitàries, sobretot pel que fa a salut sexual i reproductiva. És per això que aquest projecte es centra en aquest col·lectiu, de cara a que s’empoderin en l’organització de la lluita pel dret a la salut, fent-les protagonistes d’aquest reclam. Així, es contribuirà a la “defensa, la garantia i l’exercici dels drets de les dones, permetent la transformació de les estructures que perpetuen les desigualtats entre homes i dones”, tal com defineix el projecte l’organització congolesa. Una de les dificultats per a encarar les accions implicant les dones és la manca de participació d’aquestes donat el seu rol de cuidadores, imposat per la societat. Les dones són les que han de fer-se càrrec de la llar i el sosteniment de la família, i per tant tenen molt poc temps per a participar dels Comitès de Salut Populars, on són necessàries. Per a evitar aquest problema, es planteja que totes les activitats es realitzin en hores i espais que facilitin la participació de les dones, a més de comitès de dones on puguin participar-hi còmodament, i fer-les realment protagonistes. Les beneficiàries directes seran les dones i nenes dels barris populars de les 24 ciutats de la província de Kinshasa, que a la llarga han d’actuar com un “focus propagador” de futurs projectes. La creació d’aquestes sinèrgies contribuirà a un dels objectius d’Etoile Du Sud: la construcció d’un moviment nacional pel Dret a la Salut. EDS ja parteix d’una experiència prèvia molt semblant a Lubumbashi, al sud de la RD del Congo, des de gener de 2016; i des de 2015, la coordinació nacional d’EDS ha impulsat en alguns barris la Dinàmica de les Dones per tal de promoure la participació de les dones en el moviment nacional pel Dret a la Salut.

Corre contra el càncer

Entrada compartida per ONCOLLIGA (FUND. CAT. AJUDA ONCOLOGICA)

Diumenge 5 de juny a les 9:30 h. a Sabadell. La Women Race El Corte Inglés és una cursa solidària de la dona, patrocinada per El Corte Inglés, en la qual part dels beneficis es destinan a Oncolliga.

Alba, amb les dones.Dia Internacional de la Dona

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

Des de l’Associació ALBA, treballem amb dones en situació de vulnerabilitat: dones consumidores de drogues, mares adolescents,  o soles, dones que pateixen maltractaments…Dones que a més de trobar-se amb els obstacles laborals o econòmics que encara avui dia separen homes i dones en la vida diària, es troben amb altres agreujants d’inestabilitat i vulnerabilitat que les porta a situacions d’exclusió social.

També ho fem en Cooperació Internacional. A Burkina Faso, en concret la ciutat de Bobo Dioulasso, conjuntament amb la contrapart, la associació Fath-Sitala amb CAPROF, (Centre ALBA pour la Promotion de la Femme).
L’eix principal del projecte és l’apoderament de la dona, i la Prevenció de la SIDA.
És a través de la educació, que poden assolir una promoció social i una conseqüent autonomia econòmica, i així alliberar-se de la discriminació i subordinació a les que es veurien abocades, sovint per la religió i d’altres pel masclisme d’una societat patriarcal.

Cal recordar la Declaració del Mil·lenni (setembre de 2000) on es van formular les prioritats de desenvolupament per al segle XXI. La Declaració assenyala la promoció de la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona com mitjans eficaços per combatre la pobresa, la fam i les malalties i per estimular un veritable desenvolupament sostenible. En aquest document, s’apunten com dos dels principals desafiaments internacionals la lluita contra totes les formes de violència contra la dona i l’aplicació de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW).

Pl. Doctor Robert, 1
08221 Terrassa
Tel. 937314845

Associació d’ajuda i tractament de les addiccions.

NO A LA VIOLENCIA DE GÉNERO

Entrada compartida per ASSOCIACIO ALBA

La violencia crea más problemas sociales que los que resuelve.” (Martin Luther King)

365 días del año, las 24 horas luchamos contra los roles de género, la violencia y la desigualdad, en un camino en el que los derechos han de sumarse a las obligaciones en cualquier caso.

Esta semana estamos gritando de forma Internacional NO A LA VIOLENCIA DE GÉNERO, cada vez existe mayor sensibilización, pero nos queda mucho camino por recorrer. Cuando hablamos de violencia de género, nos referimos a la ejercida por un hombre para provocar sufrimiento a una mujer; pero no se queda ahí, además añadimos la VIOLENCIA DOMÉSTICA, o también llamada “intrafamiliar”. Se define como los malos tratos o agresiones físicas, psicológicas, sexuales o de otra índole, infligidas por personas del medio familiar y dirigida generalmente a los miembros más vulnerables de la misma: niños, mujeres y ancianos. Normalmente se considera que la violencia doméstica se da entre adultos de una edad similar o de descendientes a ascendientes. No siempre se ejerce por el más fuerte física o económicamente dentro de la familia, siendo con frecuencia razones puramente psicológicas  las que impiden a la víctima defenderse.
En hogares donde existe maltrato o violencia psicológica o cualquier otro tipo de violencia, los hijos son 15 veces más propensos a manifestar algún tipo de maltrato en su etapa adulta. Se hace imprescindible romper la cadena de violencia familiar que se transmite de padres a hijos.
La O.M.S., en 1998, declaró a la violencia doméstica como una prioridad internacional para los servicios de salud; la gravedad de sus consecuencias físicas y psicológicas tanto para la víctima como para la familia hace de la violencia doméstica un importante problema de salud con intensa repercusión social.

ALBA está preparando una campaña contra la violencia familiar en la que la orientación, prevención, detección, tratamiento y  seguimiento de este complejo problema, se hace imprescindible con un abordaje integral, y coordinado con otros profesionales e instituciones.


La persistència de les dones àrabs en la lluita pels seus drets

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

Líban. Egipte. Bahrain. Tunísia. Quatre països i quatre realitats socials, econòmiques, demogràfiques, culturals, geogràfiques… Tots ells molt diferents, però amb algunes coincidències, com la tenacitat de les organitzacions de dones en la defensa dels seus drets i llibertats. Les dones, al món àrab pateixen una discriminació en tots els àmbits de la seva vida: a nivell de feina, de salari, d’assegurances, de prestacions socials, d’impostos, etc. Tot i que cada país té les seves especificitats, en termes generals les dones troben dificultats per desenvolupar els seus drets tant en l’esfera privada com en l’esfera pública. En l’àmbit familiar, les legislacions condemnen la dona a una dependència en el matrimoni: la dona s’ocupa de la cura dels fills i la llar i l’home és l’encarregat de mantenir econòmicament l’estructura familiar; sovint, la dona té un rol de submissió, com de menor d’edat, i té una posició afeblida en temes com el divorci, la custòdia dels fills, l’herència, la indefensió davant la violència de gènere, etc. A finals de 2010 i principis del 2011 es van estendre les protestes populars que s’han conegut amb el nom genèric de “Primaveres àrabs”. Aquestes revoltes reivindicaven millors condicions econòmiques i més llibertats polítiques, alhora que denunciaven les males pràctiques dels governs i la corrupció política. Com ja havia passat històricament en reivindicacions anteriors, les dones hi van jugar un paper fonamental, exigint al carrer el reconeixement dels seus drets. Malgrat ser en bona part el motor d’aquestes revoltes, però, les seves demandes posteriorment no s’han acabat de traduir en mesures concretes per ser implementades. El compliment dels incipients avenços legislatius en drets humans de les dones i de les lleis internacionals ratificades és escàs. Les desigualtats s’aguditzen amb l’augment dels extremismes i fonamentalismes religiosos, les crisis econòmiques recurrents, la volatilitat dels preus dels aliments i de l’energia, la inseguretat alimentària, els desastres naturals i els efectes del canvi climàtic. La vulnerabilitat es fa extrema en zones de conflicte armat on la població està exposada als abusos dels combatents i es veu obligada a emigrar.   Les reivindicacions Una de les principals reivindicacions de les dones és la implementació d’un sistema de quotes que garanteixi l’accés, en condicions d’igualtat, a l’àmbit públic: exigeixen trencar el sostre de vidre i tenir la possibilitat d’arribar a exercir càrrecs directius, tant en la política i organitzacions socials com en l’àmbit laboral. En la política, la presència de la dona es limita, en molts casos, al fet que han heretat el càrrec polític del marit, el pare o un germà. La igualtat d’oportunitats i lleis que apuntin a la paritat, doncs, es dibuixen com a mesures imprescindibles per satisfer les necessitats de les dones, que reivindiquen igualtat en l’accés a totes les professions. Com passa a Occident, es dóna la paradoxa que en moltes universitats dels països àrabs les noies estudiants superen els nois; no obstant, en general les dones que volen treballar ho acaben fent dedicant-se a l’ensenyament o a professions relacionades amb la salut. Però les dones no només reivindiquen noves mesures i polítiques de gènere; les seves demandes pretenen una millora social, mediambiental i política a nivell general. En aquest sentit, cal destacar la lluita d’alguns països per aconseguir un codi civil i penal igual per a tothom: el que es coneix com una llei civil unificada d’Estatuts Personals. Es dóna el cas que alguns països tenen diferents codis legislatius en funció de les seves confessions religioses. Un dels exemples més flagrants és el Líban que, amb uns cinc milions d’habitants, té 18 confessions religioses i 15 normatives d’Estatut Personal. Aquesta circumstància provoca desigualtats entre la població d’un mateix Estat. Alguns dels problemes més greus són la pràctica de matrimonis forçats de menors (s’han arribat a casar nenes d’11 anys d’edat), la violència sexual i física dins del matrimoni i l’accés a l’herència, que varia en funció de cada confessió religiosa.

Jornades: De viva veu: les dones al món àrab

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

10 i 11 de novembre de 2015, 17h Espai Francesca Bonnemaison Sala La Cuina Carrer Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona La situació actual a Egipte i Tunísia, la crisi a Síria, o l’estructura comunitària al Líban, incrementen una violència cap a les dones ja històricament estancada en aquestes comunitats. Però el que més es desconeix són els esforços de la societat civil i de les organitzacions de dones d’aquests països per generar canvis, donar a conèixer la realitat i desenvolupar dinàmiques i estratègies comunes amb organitzacions d’altres països. Les jornades conviden la ciutadania catalana, a conèixer la realitat, la complexitat i les estratègies de les organitzacions de dones al món àrab. Les jornades De viva veu: les dones al món àrab formen part del projecte bianual “Veu, Dona, Àrab” de l’Associació Catalana per la Pau (ACP), amb el qual l’entitat vol apropar les reivindicacions i lluites de les dones de diversos països àrabs a través d’algunes de les seves protagonistes. >> Programa i més informació

Mali: Organitzant les dones per combatre la fam

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

Surt el sol al poblat de Diongaga. Les dones es lleven i busquen llenya per fer foc i preparar l’esmorzar. Fa calor: durant l’estació seca, d’abril a juny, les temperatures poden enfilar-se fins als 45 graus en aquesta regió del Sahel formada per vastes planes pantanoses d’erosió sobre la base de roques sedimentàries, lleugerament inclinades. Els greus problemes d’abastiment d’aigua, sobretot durant l’estació seca, limitaven la dieta de la població: Es calcula que les necessitats de cereals de Mali són de 214 kg. anuals per persona. La producció del Cercle de Yélimané, on s’ubica Diongaga, només cobreix les necessitats de 108 dies de consum; durant els 9 mesos restants de l’any, l’alimentació dels habitants de la zona depèn dels mercats externs. No obstant, la població no sempre hi pot accedir perquè no disposa dels recursos necessaris, fet que provoca emergències alimentàries de forma periòdica. Però la vida de les dones d’aquest poblat ha començat a canviar; i amb elles, la de la resta de la comunitat. Fa només 2 anys, a les terres que envolten Diongaga només creixien petits arbustos i algunes acàcies. Ara, però, el poblat disposa de mitja hectàrea d’horts que es reguen gràcies a la construcció d’un pou. Quan acaben d’esmorzar, les dones es dirigeixen al seu hort, on cultiven hortalisses: Pebrots, pastanagues, albergínies, tomàquets, enciams, cebes… La majoria de les dones de Diongaga formen part de l’associació Hiné –Kafo, que gestiona el pou i els horts, i d’aquesta manera poden accedir a una de les parcel·les per conrear els seus propis aliments. Cada dona decideix com organitza el seu tros, en funció de les necessitats de la seva família, que de mitjana està formada per unes 10 persones. Els excedents de la collita es recullen al banc de la comunitat i es porten al mercat del municipi, fet que els permet generar uns ingressos extres. L’augment de la renda de les famílies de les horticultores és un dels objectius del projecte que està executant l’Associació Catalana per la Pau (ACP) a aquesta zona de Mali. Els altres objectius són la millora de la seguretat alimentària, la capacitació de les dones per organitzar-se i l’increment del seu reconeixement social, atès que la forma tradicional d’organització es basa en el consell d’ancians (format només per homes) i el consell del poblat, format pel cap del poblat –càrrec que recau en un membre de la família fundadora del poblat- i els seus “ajudants”. Mentre el consell d’ancians és un òrgan assessor, el consell del poblat s’encarrega de la gestió del dia a dia i de la resolució de conflictes. Les dones de Diongaga tot just comencen ara a collir les seves primeres hortalisses. L’Associació Maliana de Solidaritat i de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AMSCID), contrapart de l’ACP, ha construït el pou, els ha facilitat llavors i plançons i ha contribuït als tràmits per aconseguir l’usdefruit de les terres. L’AMSCID fa més de 15 anys que treballa al Cercle de Yélimané amb el suport de diferents ONG europees. Algunes de les associades de Hiné-Kafo conreaven abans algun cereal just a tocar de casa seva. Però el rendiment d’aquests cultius era molt baix per la falta d’aigua i per la manca de coneixements en horticultura. Així doncs, a més de dotar el poblat de la infraestructura necessària per a la millora de la dieta, el projecte també capacita les dones en tècniques hortícoles i en gestió, a fi que puguin ser autònomes. En la majoria dels casos, això implica l’alfabetització. Diongaga no és l’únic poblat beneficiari del projecte: L’ACP i l’AMSCID treballen en 18 poblats del Cercle de Yélimané. En alguns d’ells, com Diongaga, han construït un pou per primera vegada. En d’altres s’han ocupat de restaurar els pous que ja existien: en total, es creen 7 pous nous i se’n rehabiliten 13. Cada pou i els horts del seu voltant està gestionat per una associació de dones. A Diongaga tot just comencen la primera etapa; però a poblats veïns on ja hi havia un pou, com Yélimané-Cébé, la demanda de parcel·les hortícoles ha augmentat tant que l’associació del poblat, anomenada Marékafo, ha demanat la construcció d’un segon pou. La societat de Mali és molt rica en associacions i organitzacions. A cada poblat hi pot haver fins a 2 o 3 entitats. Cada associació té un nucli de direcció, format per 4 o 5 persones i elegit democràticament per l’assemblea de sòcies. Aquesta Junta s’encarrega de dinamitzar i controlar el pagament d’una petita quota simbòlica que permetrà fer front a les despeses de l’associació: compra de llavors, manteniment del pou, reparació de les tanques que protegeixen els horts… La Junta també s’ocupa de convocar les reunions (el funcionament d’aquestes entitats és molt assembleari), i és a qui es dirigeixen les altres dones quan consideren que cal tractar un tema. Les associacions que gestionen els 20 pous del projecte s’organitzen en un segon nivell per tal de compartir experiències. D’aquesta manera, les associacions més veteranes poden exposar a la resta les necessitats que els van sorgint a mesura que van satisfent el primer objectiu d’autosuficiència alimentària. Una de les derivades més interessants del projecte és que les dones prenen consciència que poden plantejar-se nous reptes: un cop disposen d’aigua, es preocupen per la higiene i la salubritat dels poblats. També s’adonen que necessiten mascaretes i guants per netejar i manipular els aliments. I les entitats que disposen d’un pou més antic es plantegen de quina manera poden conservar millor els aliments, com per exemple assecar els tomàquets, a fi que arribin en millors condicions al mercat o bé es puguin reservar per quan no sigui època de collita. En els primers pous, l’aigua s’havia de bombejar a pes; però les associacions de seguida van instal·lar politges per facilitar l’extracció. Ara, les associacions que ja estan en una segona fase de creixement, es plantegen de quina manera poden instal·lar una bomba solar per extreure l’aigua. A mesura que van satisfent necessitats, els en van sorgint de noves. Paral·lelament, la presa de decisions […]

La II Cursa de les dones es supera

Entrada compartida per ASSOCIACIO ESPORTIVA MITJA MARATO

Unes 1.300 persones participen en la segona edició de la Cursa de les dones de
Terrassa.
Tania Guerra s’imposa en la cursa i en el Circuit de Curses Activa’t
Èxit de participació en la segona edició de…