Caminada etnobotànica dels amics de l’Albi

Entrada compartida per ASSOCIACIÓ EL LLIBRE DE LA VIDA

Els amics de l’Albi ens fan saber que el proper dissabte 27 d’abril. qui ho desitgi, pot anar amb ells a reflexionar sobre el patrimoni etnobotànic tot recorrent la vall de la Coma. La sortida es farà a les 9:30 del Casal de l’Albi i aquest any faran de guies de la caminada la Natacha …

Continua la lectura de Caminada etnobotànica dels amics de l’Albi

Concurs AFA SOLIDÀRIA 3ra edició curs 18-19

Entrada compartida per AMPA CEIP BISBAT D’EGARA

Des de la Junta tornem a engegar la iniciativa per col·laborar amb projectes de tipus solidari i d’alta incidència social i volem que les famílies decideixin amb quins. És per això que encetem la tercera edició del projecte: AFA SOLIDÀRIA (cliqueu per descarregar les bases en .pdf) Volem destinar 1 € per família (1 € … Continua la lectura de Concurs AFA SOLIDÀRIA 3ra edició curs 18-19

JIES 2018-2019. JORNADA D’ORIENTACIÓ I ESCAPE ROOM

Entrada compartida per AMPA CEIP BISBAT D’EGARA

Benvolgudes famílies, Us informem de la propera JIE (Jornades d’Iniciació Esportiva), en aquesta ocasió JORNADA D’ORIENTACIÓ I ESCAPE ROOM, que se celebrarà el dissabte 18 de maig de 9,30 a 11,30 h a l’Escola Joaquima Vedruna de Terrassa. Ctra Castellar, 398. El preu de l’activitat té un cost d’1€ i estarà coberta per l’assegurança esportiva del Consell Esportiu. DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: … Continua la lectura de JIES 2018-2019. JORNADA D’ORIENTACIÓ I ESCAPE ROOM

Clínic de tecnificació

Entrada compartida per CLUB ARQUERS TERRASSA

El divendres 10 de maig, de 18 h a 20 h, a les instal·lacions del club a Can Jofresa, Sergi Cebrián impartirà un clínic de tecnificació consistent en la següent temàtica: Alineat de la corda Alineat d’espatlles Beneficis i conseqüències d’un bon procés en l’obertura de l’arc Apte per arc: Recorbat Barebow Longbow Preu: 10 […]

La entrada Clínic de tecnificació aparece primero en Arquers de Terrassa.

GIMCANA LITERÀRIA 2019: La increïble història de la pera gegant

Entrada compartida per AMPA CEIP BISBAT D’EGARA

Us convidem a llegir La increïble història de la pera gegant i a participar en una activitat plena de fantasia i diversió: la gimcana literària al Bisbat! Quan serà? La gimcana serà el diumenge 5 de maig de 2019. Caldrà ser a les 10 del matí al pati d’infantil. Inscripcions: 1 € per participantAl despatx de l’AFA dins el seu horari habitualData límit: dimarts 30 d’abril de 2019 ANIMEU-VOS, … Continua la lectura de GIMCANA LITERÀRIA 2019: La increïble història de la pera gegant

L’associació i els seus tallers de Records a Onda Cero Radio

Entrada compartida per ASSOCIACIÓ EL LLIBRE DE LA VIDA

En Miguel Cáceres ha portat al seu programa La Gran Brúixola de OndaCero Radio una proposta que es fa a Terrassa per ajudar a la gent gran d’aquella ciutat a interactuar. Segons explica en el seu programa “Es formen un grup de persones que s’uneixen per parlar dels seus records personals i per recuperar aquells …

Continua la lectura de L’associació i els seus tallers de Records a Onda Cero Radio

A l’abril: 30 dies amb Bici!!

Entrada compartida per ASSOCIACIO BICITERRASSA CLUB

Les que anem amb bici tot l’any, ho celebrem tot el mes d’abril, i si encara no ho has provat, aquest és el millor moment per començar! http://30diasenbici.com/30-dias-bici/

Contar per no oblidar, alçar la veu per sobreviure

Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

Per Bàrbara Bailén Pérez Article escrit després de la visita de l’autora als camps de refugiats de Sabra i Xatila, com a integrant de la delegació de l’Associació Catalana per la Pau que el setembre de 2018 es va desplaçar fins al Líban per assistir als actes de commemoració del 36 aniversari de la massacre ocorreguda el 1982. Al camp de refugiats de Bourj al-Barajneh, d’1 km2, viuen avui 40.000 persones (entre sirianes, palestines i altres nacionalitats). És només un dels dotze camps existents al Líban, la majoria dels quals van ser creats després de la Nakba (Catàstrofe, en àrab), el 1948, quan, a conseqüència de la creació d’Israel, milers de palestins i palestines van ser obligats a deixar el seu país, les seves terres, les seves cases, les seves vides. Malgrat que aquests camps són part ja del paisatge urbà libanès, em sorprèn descobrir que és una realitat ignorada fins i tot per persones que porten vivint al país gran part de la seva vida. Em pregunten sense gran interès, més aviat per la cortesia pròpia de les converses: “Però actualment ja no hi ha palestins als camps, veritat? Potser sirians?”. Vivim en bombolles que ni tan sols conflueixen. Després d’un any residint al país dels cedres, jo mateixa m’endinso per primera vegada en aquesta realitat tan oblidada, en una part d’aquest Líban que, sens dubte, pot definir-se pels seus contrastos. Caminar pels estrets carrers del camp de Xatila, amb un cablejat impossible i sòls irregulars, entollats i coberts parcialment de desfets, em produeix certa sensació d’angoixa. Encara que són característics d’altres zones de Beirut, com Bourj Hammoud o Dahieh, aquests aspectes són més accentuats als camps de refugiats que, a causa de l’elevada demografia, en els últims anys s’han estès verticalment. Això ha comportat que moltes cases no gaudeixin de bona ventilació ni de llum, ni tan sols durant el dia, a causa de la falta de corrent elèctric, un problema que afronta tot el Líban -amb els seus talls d’electricitat diaris de tres hores o fins i tot més en les zones més allunyades de la capital-, que es veu de nou agreujat als camps, la qual cosa està provocant malalties i dolències entre els seus habitants. La sensació d’aclaparament es veu incrementada en conèixer la privació de llibertat de moviment que afecta els palestins (pitjor, òbviament, per a aquells que no disposen de documentació oficial), la prohibició a la propietat privada i a exercir certes professions o els checkpoints, que controlen les entrades als camps i que ni tan sols permeten introduir certs productes o materials necessaris per a la vida quotidiana. Si la situació a Palestina no és fàcil i accedir al mercat laboral és si més no complicat a causa de l’ocupació sionista, no deixa de ser-ho menys al país veí, on les taxes d’analfabetisme són superiors a les de Cisjordània i fins i tot Gaza, degudes, entre altres raons, a la desesperança per l’elevada desocupació. I és que al Líban (on els índexs de desocupació són ja de per si alts) existeixen lleis que prohibeixen als refugiats palestins exercir fins a 70 professions, la qual cosa els condemna a la misèria dels carrerons en què malviuen, amb els seus títols universitaris coberts de pols, servint cafès -amb sort- o conduint un taxi -de manera il·legal, amb tot el que això comporta-, amb la finalitat de tirar endavant les seves famílies. I, així i tot, n’hi ha que aconsegueixen tirar endavant, gràcies a una combinació d’esforç, esperit lluitador i sort. Recorrent els carrerons i ajupint-nos a vegades per evitar el cablejat elèctric -que és la causa cada any de la mort de diverses persones-, arribem al carrer on es troba el mercat del camp de Xatila. Em recorda Palestina: un souq tradicional, del qual Beirut manca -destruït per la guerra civil i reconstruït en forma de centre comercial, albergant totes les marques europees a les quals estem habituats i havent conservat únicament els noms dels antics carrers-. I entre tota la bullícia, els crits i els moviments, ens expliquen que és en aquest carrer on els cossos sense vida van anar amuntegant-se després de la massacre. I tracto d’aïllar-me de tot el soroll que m’embolica i, per dolorós que sigui, intento imaginar el que aquella barbàrie fou. Arribem a casa d’Imm Hossein. Ens acull davant la mirada curiosa dels seus néts, que escolten mig amagats, apuntant els seus caparrons pel passadís que dóna al saló. Quantes vegades hauran escoltat la seva història? Com pot algú tenir la fortalesa d’explicar i reviure amb cada paraula el que va passar una vegada i una altra? Amb la seva veu, envia al món el mateix missatge que, com relata la doctora Ang Swee Chai (present durant la massacre i a qui vam tenir l’ocasió de conèixer durant la commemoració), van voler donar els nens i nenes que van sobreviure a aquell horror: “Aviat em vaig veure envoltada d’un munt de nens. Nens sense llar, sense pares, sense futur. Però eren els fills de Sabra i els fills de Xatila. Un d’ells va veure la meva càmera de butxaca, i volia una foto. Després tots es van quedar junts, demanant que els prengués fotos. Volien que mostrés la seva foto al món. Encara que haguessin estat assassinats i els seus campaments demolits, el món sabria que eren els fills de Sabra i Xatila, i no tenien por. Mentre enfocava la meva càmera, tots van aixecar les seves mans i van fer el signe de la victòria, just davant de les cases destruïdes, on tants havien estat exterminats. Estimats petits amics, em vau ensenyar en què consisteixen el coratge i la lluita”. Contar per no oblidar, alçar la veu per sobreviure. Imm Hossein ens relata, mentre una de les seves nétes ha anat a comprar refrescos que beurem després d’escoltar la història de la seva àvia amb un nus en la gola, que la nit del dijous 16 de setembre de 1982, a les set de la tarda, van […]

L’entrada Contar per no oblidar, alçar la veu per sobreviure ha aparegut primer a Associació Catalana per la Pau.