Entrada compartida per ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU (DELEG)

Un pou d'aigua permet cultivar verdures i ampliar la dieta a Mali

“Des que tenim el pou i els horts, la nostra alimentació és més variada i més estable i la nostra salut ha millorat”

Amb una renda per càpita de 538 € anuals –que suposa menys de 2€ diaris-, Mali és un dels països més pobres d’Àfrica i del món, i un dels 37 països que necessiten assistència exterior per a aliments. El seu IDH el situa en el lloc 176 dels 187 països censats en aquest índex (PNUD, 2014).

Amb l’aprovació de la Llei d’Orientació Agrícola, el govern malià va fixar com a objectiu prioritari la sobirania alimentària: El 2006 es va redactar un pla de Seguretat Alimentària per a cada Cercle de Mali, que encara avui s’està implementant; i el 2007 el país va acollir el Fòrum Mundial de Sobirania Alimentària.

Els horts a Mali

Com a bona part de l’Àfrica subsahariana, la dieta alimentària de Mali es fonamenta en els cereals (46%) i els tubercles (20%). Mentre que la mitjana mundial de quilocalories diàries és de 2.760 per persona -dos terços corresponen a hidrats de carboni, un quart (23%) a greixos i un 11% a proteïnes-, Mali novament se situa a la franja baixa dels països, amb 2.100 kcal per persona al dia.

Segons l’informe de la FAO de març de 2015, a Mali, les sequeres, les inundacions i la inseguretat en algunes zones del nord provoquen que aproximadament 1,8 milions de persones estiguin amenaçades per la inseguretat alimentària. La manca recorrent d’elements nutritius (hidrats de carboni, vitamines, proteïnes i minerals) comporta problemes de creixement i desenvolupament, així com un risc més elevat de contraure malalties infeccioses o relacionades amb l’alimentació.

Construint el pou de Diongaga

Abans de la construcció dels pous, la dieta dels habitants del Cercle de Yélimané consistia en blat de moro i melca, a més de diverses lleguminoses, cacauet, caupí i fríjol. Amb aquests elements fan el cuscús, una pasta de cacauets i una espècie de pa de blat de moro.
El projecte que l’ACP executa en col·laboració amb l’Amscid pretén contribuir al reforçament del dret a l’alimentació. Per aconseguir-ho, cal enfortir l’organització i la capacitat de producció de les seves associacions de dones, que són les que tradicionalment treballen el camp, per tal que puguin incrementar el rendiment dels productes d’horta, així com la seva diversificació, prioritzant aquells que serveixen de suport nutricional complementari, com la ceba, l’enciam, el pebrot, la pastanaga, l’albergínia, la remolatxa i el tomàquet. Maro Cissé, presidenta de l’associació Marékafo del poblat de Yélimané-Cébé, expressa el que totes les dones protagonistes del projecte senten: “Des que tenim el pou i els horts, la nostra alimentació és més variada i més estable i la nostra salut ha millorat”.

El que pot fer un sol pou d’aigua