Entrada compartida per ASSOCIACIO DE BALLS DE SALO DE TERRASSA

imagesEl tango és un gènere musical i una dansa, característica de la regió del Riu de la Plata i la seva zona d’influència, principalment de les ciutats de Buenos Aires a Argentina i Montevideo a Uruguai. Nascut a finalitats del segle XIX de la fusió cultural de les comunitats *afro-*rioplatenses, amb la cultura *gauchesca, indígena, hispana, italiana i l’enorme diversitat ètnica de la gran ona immigratòria arribada principalment d’Europa i l’Orient mitjà, es va convertir en un gènere de naturalesa global a partir de la segona dècada del segle XX. Des de llavors s’ha mantingut com un dels gèneres musicals internacionals més potents del món.

El tango va revolucionar el ball popular introduint una dansa sensual amb parella abraçada que proposa una profunda relació emocional de cada persona amb el seu propi cos i dels cossos dels ballarins entre si. Referint-se a aquesta relació, Enrique Santos *Discépolo, un dels seus màxims poetes, va definir al tango com «un pensament trist que es balla».2

Musicalment sol tenir forma binària (tema i tornada) o ternària (dues parts a les quals s’agrega un trio). La seva interpretació pot dur-se a terme mitjançant una àmplia varietat de formacions instrumentals, amb una preponderància clàssica de l’orquestra i del sextet de dos *bandoneones, dos violins, piano i contrabaix. Sense ser excloent, el *bandoneón ocupa un lloc central.

Moltes de les lletres de les seves cançons estan escrites en un argot local *rioplatense anomenat *lunfardo i solen expressar les emocions i tristeses que senten els homes i les dones de poble, especialment «en les coses de l’amor»,3

En 2009, a petició de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo, la UNESCO ho va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (*PCI).4 5

TANGO ARGENTÍ